Presidents

El primer president de la penya fou Joan Curto i Cid. La primera junta directiva que fundà la penya l’any 1959 estava formada a més per: José Roig, Aurelio Quinzà, Miguel Panisello, Baldomero Escrivà, José Antó, Ricardo Rebull i Conrado Sancho.

La presidència de Joan Curto s’allargà fins als anys 70 quan Àngel Obiol i Morales prengué el relleu. A finals del 70 i de forma provisional Ricardo Rebull i Pla es fa càrrec de la presidència durant uns anys complicats tant pel club com per la penya.

El revifar de la penya va tenir lloc a mitjans dels anys 80, quan de la mà d’un nou president, Jordi Monllau i Lafont, es procedí a l’elaboració d’uns nous estatuts, la regularització com a penya a tots els efectes i l’organització dels actes del 25è aniversari l’any 1986, dos anys després del que tocava i com a conseqüència dels problemes comentats.

A principis dels 90, assumia de nou la presidència en una segona etapa, Ricardo Rebull i Pla. Quasi durant 10 anys estigué al capdavant de la penya sent una de les seves principals fites crear, juntament en altres penyes de les nostres comarques, l’Agrupació de Penyes del Baix Ebre, Montsià i Baix Maestrat.

Per raons òbvies d’edat, Rebull abandonà la presidència i la deixà en mans d’aleshores vicepresident Daniel Centelles i Moreso. Baix la presidència de Centelles es consolida la seu de la penya al Casino on, coincidint amb el 45è aniversari i amb la presència del llavors vicepresident del F.C. BarcelonaSr. Alfons Godall, s’aprofita per inaugurar una placa a la façana principal.

El 2006 després de la consecució de la segona copa d’Europa, Centelles cedeix la presidència a Miquel Àngel Beltran i Cecília, membre de junta des dels anys 90. El principal repte de Beltran va ser estar al capdavant de la Penya en la qual va ser la fita més important després de la fundació i que fou l’organització dels actes del 50è aniversari, actes molt recordats encara i que van ser tot un èxit.

Al març del 2011 i per motius personals, Beltran abandonava la presidència. A l’assemblea anual ordinària la candidatura encapçalada per Òscar Calvet i Duran, vicepresident que havia assumit la presidència interina fins aleshores, era elegida i Òscar Calvet era proclamat president.